dilluns, 31 d’agost del 2009

canvi continu


Tornada a casa, després d’un temps vagant pel món , un dia sencer ací, una mica de temps per poder donar ordre a l’habitació, instal•lar programes informàtics, lllegir... quin goig seria que eixe dia hagués arribat. En canvi tot és anar a contrarellotge, intentant fer les coses el més ràpid possible i congelant idees que revolen pel cap per poder centrar-lo en memoritzar la pila de paraules que balla sobre el foli... però no hi ha manera.

Canvis de vida, de companyies, d’habitació, canvi de casa, del poble a la ciutat, de centre, canvi de les últimes 12 cridades telefòniques, dels últims missatges al mòbil, canvia tot... Però una fogata que fou encesa fa un temps té unes poques brases enceses que, ni amb temps, ni amb canvis, ni amb distància s’han aconseguit apagar al marge de que al voltant sols es veu un senzill fum, quasi inapreciable...

Vici? Droga? Pot ser siga més bé el que ho acaba de definir. Perquè sabem que és dolent, però seguim avant, satisfets durant l’estona que dura el nostre porro incendiat i el seu efecte... al marge de que al voltant piulen veus que diuen “no”.
Perquè nosaltres sabem que no podem tirar enrere i, feu-me cas, tampoc és massa la voluntat que hi posem. I això ho hem de canviar, hem de valorar-ho i prendre una decisió definitiva: si o no, avant o enrere, però no aquesta anada i tornada que no sabem ben bé on acaba caient...

I com deia el meu admirat Nino Bravo:

“Tú cambiarás cuando sepas distinguir el bien del mal.
Cambiarás, pero nada podrá ser de nuevo igual;
sin un adiós me iré para no volver.”