A dies d’avui cadascú té un destí marcat: Bellús, Castelló, Canet, L’Alqueria, Benicarló, Mallorca, Irlanda... Uns tornen a casa dels pares, altres al poble on estiuen, altres no tornen i romanen on ja estan. Cadascú una vida, unes idees, un futur. Però dins d’eixa vida, en un moment determinat ha topat amb eixos que són diferents però que en el fons tots vibren amb la música.
Ja quasi podem afirmar que som mestres de música. Enhorabona!
Han sigut 3 anys de somriures i festes, d’estrès, de treballs en grup, d’aguantar alguns tostons de classe, de petites discussions, de uoiea, de maketus i hui fa bo, d’estimar-nos, de quedar per fer sopars, de celebrar santa Cecília tots a una, de despedides, de festes i aniversaris sorpresa, de compartir pis, de ser companys, de ser pupil, de ser amics...
[... i una llàgrima recorre la meua galta...]
Sols em queda dir-vos a tots vosaltres que han sigut tres anys meravellosos on he aprés molt de tots vosaltres, no sols lingüísticament sinó com a grans companys i companyes, arribant a ser amics i amigues.
Espere que l’amistat no ens limite a aquestos 3 anys.
Vos enyoraré i...
VOS ESTIME!