Des que era ben menuda vaig ser aficionada als trencaclosques. No em resultava gens difícil estar davant les fitxes mesclades hores i hores fins encaixar-les cadascuna al seu lloc.
Hi havia d'alguns que em deien: "vinga, que et tire una maneta. Quina busque?" i als 10 minuts...: "uff... no puc més, quin lio!".
També estava la típica persona que et demanava amb careta de pena: "deixa'm posar a mi l'última peça...".
La vida és un trencaclosques. Proves, canvies, tornes a provar, canvies... fins que trobes la correcta. Algunes vegades la fitxa es perd i penses: on collons s'ha clavat?
Una vegada vaig perdre una fitxa, de tots els que he muntat sols he perdut eixa maleïda fitxa, color taronja, que formava la part central d'un campanar que queda penjat davant meua ara mateix. Vaig demanar que me l'enviaren per correu però en arribar la fitxa... no era la que faltava, no era la mateixa...
No hi ha dos fitxes iguals. Poden tenir el mateix color però diferent forma, o igual forma però diferent color... sempre són diferents. I les persones igual.
Tan sols dos fitxes queden unides com toca... no poden quadrar més d'una al mateix lloc. Cadascuna té un lloc assignat, cadascuna juga una posició al bell mosaic que formen.
Per fi he trobat la fitxa que buscava... encaixa a la perfecció!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada