Després d'un temps em done conter de totes les coses que passen en un xicotet instant del que és la meua vida.Una colla de gent que a mesura que han passat els dies ha canviat. Alguns s'han submergit amb mi en la "bambolleta" de la meua vida i altres han fugit o simplement, els dut a la superficie per a que eixire'n de l'aigua. Jo estic oberta a tot canvi que em supose la vida en tal de millorar allò que soc.
Hi ha vegades que pensem: 'ojalà no haguera passat'. I si no passara? Què passaria? No ho sé.
Anit una conversa em recordava aquella cosa que va servir de tema temps enrere d'aquest blog. No haguera pensat que les coses arribaren fins aquest punt, però sabeu què? no em sap gens malament.
Cap al Juny, selectiu entre mans, desitjant anar cap a la capital del Turia, cap a la València de l'horta. Decepcions en veure que no existia l'especialitat de "magisteri musical". I ara? Si no hagueren llevat l'especialitat la meva vida estaria totalment canviada, no haguera conegut gent de la que he aprés allò que no he de fer, no sabria que per a arribar a Castelló hi ha 18 parades de tren i se'ns fa etern arribar-hi, no haguera confiat en gent propera a mi i a la vegada llunyana, no tindria ara amics del sud coneguts al nord ( i mira que són del costaet de casa), no tindria l'abraçadera que tinc per al clarinet, tampoc sé amb qui viuria... i així podria seguir qüestionant-me mil coses del que seria de mi si no estagués a Castelló.
I ara, després de impregnar el punt i final de l'escrit faig saber que estic d'allò més agust amb tots, a la facultat, al conservatori, al pis, amb els que venen de visites esporàdiques... gràcies a tots vosaltres els meus 19 anys han estat inoblidables!
2 comentaris:
Sóc el primer en escriure perque sempre estic propet del pc..
Vullc que sàpigues que estic content d'haver contribuït en xicoteta mesura a que el teu dia/es de cel·lebració del teu 19 aniversari foren un poquet millor.
Hi ha coses de vegades xicotetes que definixen el rumb de la teua vida, detalls que podrien passar desapercebuts que es convertixen en algo molt mes important, coincidències, estar en el lloc adequat en el moment adequat.. Recordes el que em vas dir l'altre dia?...T'estic molt agraït a tu, i tu ja saps perque..
Que extranya la sensació de no saber que havera passat si no haverem fet o no alguna cosa insignificant que ha canviat la nostra vida...
Estic contenta d'haver elegit el que vaig elegir i del que vaig deixar a banda, ara tinc una meravellosa companya de pis i moltes més coses de les que em senc orgullosa i per les quals estic alegre d'haver elegit aquest camí.
M'alegre de que formes part del meu present... i feliç aniversari!
Publica un comentari a l'entrada