Un paper amb breus anotacions roman sobre les meues mans. A sobre hi diu: "feina". I la llista comença a desplegar-se, i al meu interior comença a fer-se un embús.
Es tracta de feina que faré de mala gana, i la que realment m'agrada pot ser es quede sense fer. I ací venen els dubtes...
Fa un any estava "submergida en la bambolla", on tansols jo podia sobreviure al meu món. La física, la matemàtica, dibuix, filosofia... totes les ciències invadien el meu cap, com una riuada de idees. Semblava que anava a rebentar. La pronunciació d'una paraula feia que les meues mans començaren a desprendre suor... selectiu.
Tot girava al seu voltant, exàmens, planificacions d'estudi per a 2 setmanes intensives, i com no, plans per a celebrar que, millor o pijor, aquells dies de malson havien arribat a la fi.
Recorde el primer dia que no tenia classe al institut. "Començarem estudiant filosofia...Plató" I aseguda a la taula del menjador quedava jo, sotmesa a un grapat de fulls apilats, sense saber per on començar. Al segon dia ja m'ho vaig prendre amb més tranquilitat; a més tenia conservatori eixe dia i una sorpresa que m'esperava a les 11h. que fou l'energia per seguir.
L'any passat maldeia les assignatures que segons jo "no servixen per a res, a mi no m'agraden estes coses..." i ara, que se suposa que estic especialitzada amb allò que m'agrada realment, senc que estudiar per a l'examen de psicologia, o fer esquemes de sociologia pot ser pijor inclús que l'experiència de l'any passat.
M'agrada la música, i de la meua carrera m'agrada "musical" no "magisteri". I és un problema que tart o prompte hauré de resoldre.
Ara sols em queda retornar a eixa "feina" de que començava parlant, i aprovar el major nombre de crèdits...
"sempre eres lo primer i lo últim en que pense quan dorc" que preciositat de paraules...
llàstima no poder canviar
1 comentari:
Pense que per a estudiar qualsevol magisteri no t'ha d'agradar allò en el que t'especialitzes, en certa part, com en este cas música, sino ser mestre. Ja que de lo que realment aprens hi ha molt poc del que realment vols aprendre.
La psicologia és imprescindible en un magisteri, és imprescindible per a educar, i encara que tu sols vullgues aprendre música si estas fent un magisteri és perque realment vols ensenyar, i per a això hauras d'utilitzar-la. Però crec que no tal com la doneu, deuria ser més aplicada, a tu de res et servix saber qui era Freud, Kelly o Bandura quan intentes explicar a un nen que és un pentagrama.
Per a mi magisteri és una carrera en la que saps de tot i de res alhora... Com una contunuació del batxillerat. En la meua opinió a qui realment li agrada la música està estudiant al conservatori i tocant a la banda del poble, com tu per exemple.
Però bé... son quasi les 3 d'un divendres... no em faces massa cas.
Ah, i no et ralles en boniques paraules que no se que passa en aquesta època d'examens que pensem massa en coses que deuriem deixar passar!!
1bes!
Publica un comentari a l'entrada