A tan sols unes hores d’anar al viatge que hem esperat amb tant desig... esperem que tot vaja d’allò més bé, que la roba de la maleta siga encertada per a l’oratge d’aquelles terres humides. Si això va bé, la resta seran meravelles perquè la companyia és grata.
Al principi no sabia ben bé que pintava jo en una banda tan “diferent” a allò que jo estic habituada, però al fi i al cap, són gent com jo, amb il·lusió per fer i arribar a complir desitjos i somnis que per a mi són més irreals del que a ells els sembla.
Un escrit a la revista m’ha fet recordar aquells comentaris a la foto, aquell “camp de guerra” que tenien la gent d’aquesta zona on hi soc instal·lada des de fa 4 dies i que em vaig veure obligada a aturar i donar una mica de que pensar sobre el que deien sense sentit.
Ara toca dormir, agafar forces per a demà... Kerkrade ens espera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada