Tal vegada tinc una mica de raó quan vos demane que m’aparteu de qualsevol pensament, fet o acció que sigui reflex de mínim interès. Hi ha coses que no convenen, i s’han d’acceptar com a tals, encara que hi ha més d’un ben cabut...
Les persones tenim màscares, fa poc de temps vaig llegir sobre aquest tema, pot ser compartir sostre durant un curs ens introdueix aquestes ‘visions’. I cada dia estic més sabedora de que és cert.
Dia a dia, puc observar com tu o l’altre fingiu ser allò que no sou. Fingeixes ser simpàtica quan realment no tens ni una punteta de gràcia, et fas l’interessant amb ballets sense arribar a ser-ho, poses cara d’estar enfadat i en realitat és sols per aconseguir més del que et podria donar... Un grapat de coses que en la pura realitat ni tan sols apareixen. Pot ser les meues paraules sonen dures, però per sort o desgràcia ‘no tenen màscara’.
Hi ha una realitat que no se ben bé que significa. Esperances? Poques, però no ho puc evitar. No puc pensar què les coses passen sense una raó, perquè tot fet té davant un motiu pel quan succeeix. I eixe motiu no és alcohol... pot ser fomenta una part o altra, però no és el principal motiu.
Necessitat? Ninguna. No cal eixes coses per poder estar bé. De fet, ha passat temps sense elles i la vida ha seguit. Igual l’altra cara de la moneda no ho veu així...
Massa pelis i llibres de fantasies. Malgrat això queda quelcom que em sosté els peus al terra, i m’ensenya la diminuta senda per on dec seguir avançant, encara que sigui costera amunt, amb pedres, arena viscosa, a una banda roques afilades i a l’altra un riu a gran alçada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada