Des del sofà, observe la setmana vinent. Molta feina, molta festa, molt de temps amb gent, coneguda, propera, desconeguda...

Llavors és ara quan pense en tot allò que he deixat enrrere, eixe món on jo hi era i l'he canviat per aquest. Allí escoltava els grills cantar en fer-se la nit, les rialles dels xiquets menuts del carrer, la iaia dir trellats...Moltes coses que ací no tinc.

Un veí fent resonar la seua dolçaina em recorda els concerts amb la meua gent, amb eixos que encara estan més llunt de casa. No puc saber el que senten, si m'enyoren o si no...

Sols se que aci tampoc hi ets tu i tan sols puc escoltar-te amb un móbil i uns moments limitats... i arriba l'hora de tornar al poble i també el temps és limitat quan estic amb tu.

S'em fa complicat tot el que em passa ara mateix i ara és quan realment em plantege si realment açò arribarà a algun lloc...