Entre papers pautats i d'altres plens de lletres amuntegades una llàgrima a la cara. Desconfiança, cels, enveja... paraules que no deurien existir. Senc que el meu cor en dies de pluja es queda ple de res, un buit enorme que m’ompli i no em deixa fer qualsevol cosa que propose. Però si realment no hi ha res, per què no puc fer altres coses per tal de sentir-me bé? Això significa que realment el meu interior es ple d’alguna cosa no identificada fins el moment? No ho se. M’he sentit la persona més estúpida que hi ha baix la capa del cel... soc dolenta? Sempre he pensat que no però pot ser tots tinguem una part de maldat al nostre interior.
És eixa “cosa” la que omple el meu cor als dies de pluja?
És eixa “cosa” la que omple el meu cor als dies de pluja?
1 comentari:
Àniiiim!! Això que vol dir tu tan trista?? Ara veuràs al pis com Javi i jo et donem molt d'amor i t'animes donaaa!! :) Les llàgrimes les deixem per a "Los hombres de Paco" eh? jeje. T'estimee!
Publica un comentari a l'entrada