Surt el sol, pareix que està absent en aquest dia de tristesa amagada. Plou fora, però no pluja intensa, sinó una pluja suau, que va mullant poc a poc...com la tristesa.
La derrota em marca, em demostra que tot realment no ix com jo desitge, tot no és bellesa dins la meua bambolla de parets maleables. Ací dins s'accepta tothom,menys aquells amb espines que volen "puxar" les parets. Gent així sobra.
Espere que els núvols s'esfumen i la llum i poca calor que pot arribar a fer a dies de tardor vinga fins als meus ulls... i no fingir els somriures.
Dubtes, fets i no fets, pensaments...en definitiva, mal de caps que no s'acaben d'aclarir i les coses així no poden funcionar...
"Tu i jo som com cul i merda" el problema és no saber qui és qui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada