Coses que passen

Fa un temps que una història em ronda per la ment. Una història de la qual jo hi forme part d’alguna manera...

Tot va començar quan ell va anar en busca de feina a terres llunyanes, allà on el destí l’enviava. Les muntanyes eren la seua feina, protegir-les al màxim, conservar tant com puguera la natura que envoltava eixe petit poble.

A tan sols un quilòmetre estava situat el que serviria de refugi per a ell, una caseta amb escassos mitjans: un llit de palla, la quadra per a tancar el matxo i una pica. A l’hora de menjar acudia allò conegut com “la casa roja”, de la que (si se pot dir així) depenia gran part de la seua feina.

Aquella mansió de serra (anomenada per alguns “la casa dels senyorets”) tenia personal al servei del funcionament de la casa: personal de neteja, llauradors, cuineres... I en temps de veremar, acudia gent del poble per a fer la recol·lecció del raïm. I allí va succeir tot.

Tan sols uns dies van ser necessaris per a que tothom s’adonés que en l’ambient hi havia més que distància o desconeixement entre el nou forestal i una de les xiques que pujaven per a anar a la terra. I aquell fou un estiu de novetats per tot arreu.

Més d’un eren els pretendents que tenia la jove al poble encara que en eixos temps, el desconegut era el que li rondava ment i fins i tot, cor. I ella no ho podia entendre.

Però com sempre sol passar, les coses no poden funcionar bé des del primer moment. Ell havia de tornar allà on s’havia criat i ella no podia abandonar el pare i el germà menut que l’esperaven a casa. Ell marxà cap als seus orígens i ella romangué al lloc on sempre havia estat, el poble.

Però el destí fou qui els va tornar a unir, un any després i no els va separar fins que, molt de temps després, ell va marxar d’aquest món.

Avui ella ni tan sols arriba a recordar qui era aquell home de qui es va enamorar quan era una jove. Sostén a les mans una capseta amb fotografies de gent que ja no hi és, gent de qui sols puc recordar breus imatges, gent a qui encara hi és però no puc reconèixer, i fins i tot, gent per a mi desconeguda.

I de sobte apareix una foto d’aquell jove... Anna, coneixes aquest home?