“Pròxima parada: Xàtiva, correspondència amb la línia d’Alcoi...”
Així és com cada dia retornava a casa durant aquest curs ple de novetats i canvis. En baixar del tren, una bròfega enorme de vent de ponent, calent i sec... A l’eixida, el pare roman a l’ombra encara que allí la calor no és menor. 42º marca el termòmetre del cotxe.
Tots aquest fets en conjunt em diuen que l’estiu comença i amb ell, arriben el que jo dic “vacances musicals”.
Tot i que l’estiu és per a anar a la platja, piscina, prendre el sol... el meu estiu fa uns anys va deixar de ser així. Malgrat això no em dona llàstima que siga com és, perquè eixe canvi fou una font d’ingressos, emocions, amistats i unió com mai havia conegut.
Tot va començar fa 4 estius, en arribar a “La Lira de Quatretonda”. Va ser com no esperes: la gent fou acollidora, sense pensar de part de qui arribava ni qualsevol altre qualificatiu. No coneixia a ningú, però aquell estiu em va descobrir al màxim la gent amb qui estava.
I així han seguit aquests anys, amb ells anant d’uns llocs a altres, “joves i vells amb bon humor”...
Tot açò ha sigut perquè divendres comencen bous i jo tan sols estaré un dia, a causa de la música, i no se dir ‘no’ a coses d’aquest tipus, de fet crec que no dec dir ‘no’.
Aquest matí no estava gens segura de voler tornar al poble. Deixe enrere moltes coses que en el primer any de vida universitària han fet canviar o, si cal dir-ho així, “créixer” la xiqueta que hi ha dins meu.
Avui a hores d’ara ja enyore tantes coses...
Me’n torne a casa, a la meua casa vertadera, on m’estimen com la filleta que sóc, on escolte el ‘tic-tac’ del rellotge del menjador mentre intente encaixar les peces del trencaclosques que tinc entre mans, on roman Sultan estès al terra...
On les coses continuen sent igual que tots els anys, encara que canvien les parets de color.
Així és com cada dia retornava a casa durant aquest curs ple de novetats i canvis. En baixar del tren, una bròfega enorme de vent de ponent, calent i sec... A l’eixida, el pare roman a l’ombra encara que allí la calor no és menor. 42º marca el termòmetre del cotxe.
Tots aquest fets en conjunt em diuen que l’estiu comença i amb ell, arriben el que jo dic “vacances musicals”.
Tot i que l’estiu és per a anar a la platja, piscina, prendre el sol... el meu estiu fa uns anys va deixar de ser així. Malgrat això no em dona llàstima que siga com és, perquè eixe canvi fou una font d’ingressos, emocions, amistats i unió com mai havia conegut.
Tot va començar fa 4 estius, en arribar a “La Lira de Quatretonda”. Va ser com no esperes: la gent fou acollidora, sense pensar de part de qui arribava ni qualsevol altre qualificatiu. No coneixia a ningú, però aquell estiu em va descobrir al màxim la gent amb qui estava.
I així han seguit aquests anys, amb ells anant d’uns llocs a altres, “joves i vells amb bon humor”...
Tot açò ha sigut perquè divendres comencen bous i jo tan sols estaré un dia, a causa de la música, i no se dir ‘no’ a coses d’aquest tipus, de fet crec que no dec dir ‘no’.
Aquest matí no estava gens segura de voler tornar al poble. Deixe enrere moltes coses que en el primer any de vida universitària han fet canviar o, si cal dir-ho així, “créixer” la xiqueta que hi ha dins meu.
Avui a hores d’ara ja enyore tantes coses...
Me’n torne a casa, a la meua casa vertadera, on m’estimen com la filleta que sóc, on escolte el ‘tic-tac’ del rellotge del menjador mentre intente encaixar les peces del trencaclosques que tinc entre mans, on roman Sultan estès al terra...
On les coses continuen sent igual que tots els anys, encara que canvien les parets de color.
2 comentaris:
No saps la sort que tens...quan m'ensenyares el teu calendari d'estiu me vas donar una enveja...més de dos mesos tocant d'ací cap allà...jo pagaria!! La vida del músic del nord no te res a veure en la del sud, no obstant, tots volem allò que els altres no tenen: tu t'endinsaràs en un viatge que ens durà a la competició de bandes més important, perque saps que en lña teva banda no hi aniràs i a mi (com a molta altra gent de la meva banda) estariem encantats de passar eixos mesos musicals, perque en la nostra banda tampoc hi anirem mai...
L'estiu passa sense que hom es done conte, d'ací no res, a fer matrícules, viatges a Castelló, energia recarregada, optimisme (aquest any estudiaré cada dia i ho duré tot bé)...que poc a poc s'anirà perdent i per a deixar pas a la rutina de sempre.
Així que disfruta del teu magnífic estiu musical que quan et donis conte ja s'haurà acabat.
Què boniiiiiiiica, la imatge de ú a la seua casa. Amb les seues formes de combatre l'estrès, que moltes vegades per desgràcia es transforma en avorrició...
Preferiria el teu estiu al meu, però no tinc la sort de ser músic, m'haure de conformar en passar les hores prenguent el sol al terrat i estudiant tot lo q hauria d'haver estudiar durant el curs... Toca! Almenys tinc alguna cosa q fer...
1bes compi!
Publica un comentari a l'entrada