dijous, 27 de novembre del 2008

ACTUALITAT

Fa uns instants comentava amb altra persona sobre la hipocresia i falsetat d'algunes persones.
Com pot ser que hi haja d'aquells que opinen respecte les persones que tenen escoltant? És a dir... jo pense que les tomaques són lo millor del món però quan està la "persona X" ja no pense això. Per a mi això és tenir poca personalitat, poc que dir del que realment pensen...

Malauradament, crec que hi ha gent de la que m'envolta que és així.

El profit i l'explotació de qualitats o virtuts, de facilitat de vida... per a que us comporteu així?
Jo em presente igual amb vosaltres que sense estar, soc el que soc, pense el que pense, i dic el que dic. I no per això soc ni millor ni pijor, soc diferent al que vosaltres representeu.
Em necesiteu per a determinades coses... i després... "si t'he vist no m'enrecorde"
El que passa es que remoure lleialtat amb falsetat és un barrejat un poc carregat i impossible de digerir...

No obstant, l'esperança és l'última cosa que podem perdre i jo se que alguna vegada en aquesta vida i en aquest món tan desgraciat trobaré aquells que siguin com jo.


I en eixos moment i per tot això:
"NOSALTRES NO SOM D'EIXE MÓN"

1 comentari:

Cirera ha dit...

En aquest món vas a trobar-te persones de tot tipus, i sobretot així.
Segons C. Rogers (teoria fenomenológica), la persona té necessitat de ser considerada positivament, osiga, de quedar bé amb tot el món. Aquesta teoria té un contra com a perspectiva per veure la personalitat, però no per poder entendre el per què hi ha tanta falsetat en aquesta societat. I és que tot el món té ixa necessitat, més o menys pronunciada però tots necessitem caure bé.
Així que qui menys t'ho esperes serà una persona falsa. És trist però hem de viue amb això... Mai saps lo que pot haver davant un rostre que semble sincer.

M'hauré d'alçar prompte per enterar-me d'aquestes xarrades de pis?¿?¿?