ESCRIU FELIÇ

Avui una persona m’ha dit que els meus escrits són molt tristos, eixa flama de felicitat que jo sempre he tingut s’ha esfumat a mesura que em passen els anys, I es que res és com abans...

Pot ser arribes a un lloc desconegut per a tots aquells que estan allí, on tot és nou, estrany però divertit a la vegada. Saltar bassals fins arribar a classe o buscar berenar al bar del cantó, o fins i tot mirades entre gent sobre el que una persona major ens explica als que passem del que diu són moments i coses en que les persones s’uneixen.

Des d’ací podem preveure amistat, que fins ara no se sap on pot rajar. L’un abandona...l’altre continua. I la vida segueix per als dos, cadascú per un racó encara que els punts d’encontre sempre venen a ser envoltats de rebombori, alegries, rialles...envoltats de música.

I després les paraules, les lletres que una rere altra fan que expressem allò que sentim o volem sentir, allò que ens cal comunicar als altres. I saps que sempre està en l’instant posterior al soroll dels altaveus. S’hi transmeten idees, bromes, opinions, blasfèmies que ningú entén... hi ha tantes coses amagades sota les paraules...

De vegades podem confondre el que paraules escrites expressen, llavors volgués que aquesta vegada no fos així!

No se si he aconseguit “escriure feliç”... al menys ho he intentat!

...i que la salut, la son, l’esperança i la il·lusió s’apoderen de mi...