Em ve a la memòria tot allò que he conversat al llarg de la setmana. Uns dirien... menuda perdua de temps! Doncs per a mi no, tot allò parlat, dit o fet ha estat per alguna raó, algun motiu ens ha fet que ho ferem, de vegades bó, altres roin. Així és la vida.
No obstant, intente millorar el que faig, el que dic, el que pense...inclús el que escric. I per a qué? Per a sentirme millor, per a creixer personalment i no en aparença de tothom. Sols jo soc qui ho ha de fer TOT per a que jo em trobe millor. Prepotent? Egocèntrica? Orgullosa? Pense que res d'això. La paraula seria autoestima. Forces per seguir endavant, per poder fer front als altibaixos de la vida, per a tindre un objectiu, una meta.
I es que totes les coses tenen un final, i la vida té un final que mai sabem quan arriba i per tant, hem de intentar crear camí per ser alguna cosa més de la que siguem fins els dies.
Morir sense haver lluitat?
No
Morir en la lluita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada