dilluns, 27 d’octubre del 2008

PUNT


Hui en formació vocal hem donat el punt, símbol gràfic que teclejaré ara. Què és un punt? Depenent del lloc on el situem hi ha diferents punts.
Els trobem punt i seguit (la qual cosa vol dir que la història segueix, hi ha una pausa però sense fí) punt i a part (finalitzem un tema i reprenem altre diferent, però el final encara no arriba) i el punt i final. Aquest crec q tots el coneguem, el típic punt que esperes amb ansietat escoltar quan a l’escola ens feien dictats, o quan ens llegim un llibre “obligatori”... m’oblidava d’ells!! Els punts suspensius [...] on tot queda a gust de tothom, cadascú deixa volar la seva imaginació i conclou en el que millor li be en eixos moments. Be siga quan anomenem coses, adjectius o el que siga. Aquests són els suplents del famós etc (etcètera).
Fins ací tot allò que fa referència a l’escriptura de la llengua. Ara be, trobem els puntets musicals. I m’he donat conter que són ben diferents als que tothom coneix (no és que aquests no els coneguem però mai m’havia adonat d’aquesta reflexió) ja que els musicals no acaben mai res, sinó que prolonguen allò a que fa referència (tot al contrari de l’altre tipus de punts). Els puntets musicals arriben a allargar el valor del símbol musical fins la meitat del que ell mateix val! És a dir, que si tens un entrepà, el puntet te’n dona mig de més...
En fi, que podem trobar tot tipus de punts en aquesta vida, el millor i més disfrutat per tothom? eL punt G...

Tothom pot comprovar el punt on la imaginació de les persones pot arribar en un estat mental com el meu actual...i es que no hi ha mal que per a be no vinga...

I ara em pregunte... qui tipus de punt hi ha ara a la meua vida?
[...]

dijous, 23 d’octubre del 2008

Dia gris


Surt el sol, pareix que està absent en aquest dia de tristesa amagada. Plou fora, però no pluja intensa, sinó una pluja suau, que va mullant poc a poc...com la tristesa.

La derrota em marca, em demostra que tot realment no ix com jo desitge, tot no és bellesa dins la meua bambolla de parets maleables. Ací dins s'accepta tothom,menys aquells amb espines que volen "puxar" les parets. Gent així sobra.

Espere que els núvols s'esfumen i la llum i poca calor que pot arribar a fer a dies de tardor vinga fins als meus ulls... i no fingir els somriures.

Dubtes, fets i no fets, pensaments...en definitiva, mal de caps que no s'acaben d'aclarir i les coses així no poden funcionar...


"Tu i jo som com cul i merda" el problema és no saber qui és qui.

dijous, 16 d’octubre del 2008


Des del sofà, observe la setmana vinent. Molta feina, molta festa, molt de temps amb gent, coneguda, propera, desconeguda...

Llavors és ara quan pense en tot allò que he deixat enrrere, eixe món on jo hi era i l'he canviat per aquest. Allí escoltava els grills cantar en fer-se la nit, les rialles dels xiquets menuts del carrer, la iaia dir trellats...Moltes coses que ací no tinc.

Un veí fent resonar la seua dolçaina em recorda els concerts amb la meua gent, amb eixos que encara estan més llunt de casa. No puc saber el que senten, si m'enyoren o si no...

Sols se que aci tampoc hi ets tu i tan sols puc escoltar-te amb un móbil i uns moments limitats... i arriba l'hora de tornar al poble i també el temps és limitat quan estic amb tu.

S'em fa complicat tot el que em passa ara mateix i ara és quan realment em plantege si realment açò arribarà a algun lloc...

dijous, 9 d’octubre del 2008

Dies de pluja

Entre papers pautats i d'altres plens de lletres amuntegades una llàgrima a la cara. Desconfiança, cels, enveja... paraules que no deurien existir. Senc que el meu cor en dies de pluja es queda ple de res, un buit enorme que m’ompli i no em deixa fer qualsevol cosa que propose. Però si realment no hi ha res, per què no puc fer altres coses per tal de sentir-me bé? Això significa que realment el meu interior es ple d’alguna cosa no identificada fins el moment? No ho se.
M’he sentit la persona més estúpida que hi ha baix la capa del cel... soc dolenta? Sempre he pensat que no però pot ser tots tinguem una part de maldat al nostre interior.
És eixa “cosa” la que omple el meu cor als dies de pluja?

dimecres, 8 d’octubre del 2008

NOVETAT


Vist i plau que la meua companya de pis ho fa...m'ha fet goleta a mi!

Hui no és un dels meus dies esplèndits...moltes clavades de pota en poc més de 15 hores...

Espere inspirar-me per omplir de gom a gom aquesta nova proposta...

La meua nova bambolla castellonenca arriba en gana