diumenge, 29 de març del 2009

malson


I retornen les sensacions d'escalfred i cucs a l'estòmac...
El roig invaeix els teus ulls. Ets gran però en aquestes coses ets un nounat, i no és per ofendre. I jo... simplement soc com l'animal de càrrega, simplement carregue les coses... duc tant de temps així que ara ja res em sorpren. Massa innocent, o altra paraula podria definir el que em demostre ser.

Que hem estat molt agobiats, exàmens sense resultat fins ara, treballs, pràctiques, classes... I demà pràctiques, i l'altra setmana Pasqua, i feina en les festes, i en tornar exàmens i rutina. I tu encara ho tens pijor... però no ho esperava, encara que les coses sempre venen "quan menys t'ho esperes".

I en poc de temps m'ha revolat per la ment aquella guitarra que roman a un racó de la meua habitació, i una preciosa cançó sona a la meua oida...

M'encantaria que s'arreglara... però no depen sols de mi.
Al marge de tot, gràcies pel temps amb mi, has marcat una xicoteta part de la meua vida

"que tinguem sort..."

divendres, 13 de març del 2009

RECUPERANT FORCES

Absència durant un temps.
Em dol tindre que acurtar temps d'allò que em plena de plaer i goig per altres feines no tan estimades...
Segons una professora (si és que se li pot anomenar així), nosaltres, els seus alumnes som "una merda punxà en un palo". Tal qual sona. I si ho reflexionem bé, pot ser tinga tota la raó.
Ningú és capaç de plantar cara quan ens tracta de "tarugos" o qualsevol dels seus adjectius. Ningú es queixa de la metodologia que tenen alguns professors perquè... com diguem nosaltres: no tenen ni puta idea. I amb això ens quedem, esperant que les explicacions apareguen d'uns llibres a la biblioteca que estan desapareguts.
Com un mestre (el model a seguir de que continuament parlem els de magisteri) pot donar eixe exemple a un futur mestre? Després et venen diguent que si la gent no va a classe, que si els joves de hui en dia...
Joves? Jo no considere jove una persona de 50 anys. El col·lectiu jove pot començar des que arribes a plantar cara als pares quan et diuen: "a tal hora ací". I el problema no som nosaltres, sinó aquells que ens cultiven.

Cada mestre pensa una cosa, mana una feina... i segons ell, tens que tindre temps per a tot. Que tu tens vida? T'aguantes. Abans que res, la seua assignatura.
I si t'has tirat hores buscant (davant d'una pantalla del portàtil o amb uns llibres d'allà on Jesús va perdre les espardenyes ) exemples del frigio, o del 3r pentatònic i ara resulta ser que " no són exemples conclusius" doncs et quedes com diu l'altra, amb una merda punxà en un palo a les mans. I com diuen els del corte inglés quan arriba finals de Agost: "Volver a empezar, otra vez!"
Si a tot açò afegim un examen que canvia de casella del mes com quan jugavem a la oca "de oca a oca porque a mi me rota" anem fins.

A banda d'això, arriben dies de festa per a uns i feina per a altres. Magdalena vs Falles. Menuda merda. Falles a Sueca, a fer el sueco perquè sinó, sols pensant la festa que tindrà la resta de la banda... I acabant Falles... Córdova. Seguim en el mateix cas. Cada mestre mira per lo seu. I si posem l'examen de clarinet el primer dilluns després de tanta festa (xaranga, ve a dir el mateix)? I no cal que viatge Anna... Doncs sí, perfecte, aixina qui vulga aprovar que negue la presència a la "bandeta" o sinó, fara una carabassa d'examen.
DONCS FAREM UNA CARABASSA!!
Sense viatge i damunt vol que "toque els plats". Va apanyà! Encara que dilluns m'ixca quan comence un dels estudis del seu admirable Bach (odiat per part de l'alumnat) un fragment entrellaçat de "el fallero", "creu daurà" i el segon mode pentatònic en fa sostés, les meues arrels queden ahi, ven clavades en la terra d'allà on vinc.
I és així, d'un examen a l'altre, sense poder estudiar (perquè no s'ho mereix, per anar a fotre), amb el llavi com els sud-africans... les conseqüències? Càrrega de consciència durant uns dies.

Si arribe a ser mestra, intentaré no fer exàmens amb tanta festa per davant. Tranquils alumnes, ho tindré en compte...