dilluns, 26 de gener del 2009

hui


A pocs dies dels 19, recorde tots eixos moments de bromes i rialles que ens feiem quan erem menuts. Al meu poble (al menys els de les meues generacions), quan venia l'aniversari era típic clavar els regals en una caixa enoorme, plena de papers i "detallets" que els teus amics t'embolicaven per a fer un poquet de "gràcia".
A mi un any (compliria 6 o 7 anys) em van plenar la caixa de paquetets xicotets, del tamany dels caramels. I si, efectivament eren caramels embolicats en paper de regal! No se qui degué tirar-se dos vesprades senceres empaquetant...però tot i que sembla molta feina, en aquelles èpoques no ho era. Altre any, la vesprada del meu aniversari va ixir tot el veïnat a vore que passava: se'ls havia ocorregut la fantàstica idea de imitar la processó de festes del crist. La caixa (nugada a 2 canyes) la portaven als muscles, com al sant. Després, uns quants anaven davant en ciris ordenats en dos files i altres, vestits com els coeters...tirant xinos i masclets carrer amunt!!! I per a acabar el numeret, no podia faltar la banda. Li van demanar al director de la banda el bombo i els plats, i un que començava a ser percussionista en la caixa al coll...
Imagineu-se les cares que se'ns podien quedar al "cumpleañero/cumpleañera".

Ahí no miraves a qui convidar, simplement quan venia el teu aniversari tot el món ho sabia i sols quedava acordar hora:
-Ana! a quina hora anem a ta casa?
-Un poquet despues de l'ascolo!
-Jo tinc música a les 6 ehhh aixina que quedem prompte que jo vull tarta!!

Ara eixes coses ja no les podem fer, simplement perquè part d'eixos que montaven les "sorpreses" ja ni recorden quan és l'aniversari de qui. I tampoc pots convidar-los a tots. Abans et barallaves en un i al rato el tenies berenant sandwich de nocilla i paté a ta casa... i tan amics!

Que bonic seria un aniversari com aquells! I ja no pels regals (hi havia qui anava a ca MªTeresa i comprava una botella de colonia de 20duros i au...) sinó per la il·lusió que teniem tots. Uns pensant si t'agradarà o no i l'altre pensant en quina trastà hauran fet els amigaxos de l'ascolo.

Als 19, ja no sas que vols, ho tinguem tot... Ara jo demane coses que no es poden comprar (de les que la mastercad no pot pagar) perquè que d'ací unes hores el tio del bigot m'aprove el pràctic del cotxe... seria massa pa la carabassa!
I per culpa d'eixe "evento" no he pegat ull en tota la nit, ja no per por a suspendre, sinó pel dia que m'espera: carrers tallats a Xàtiva per l'arribada de Francesc Camps, l'examen (pa que parlar-ne), l'eixida de trens cap a València i d'allí cap a Castelló, arribar a classe de Morales (ho done per perdut, comença a les 4) i ja per a arrematar-ho tot: ARRIBAR AL CONCERT!

Hui puc dir que el dia 26 de Gener: ÉS UN DIA ESTRESSANT!

però això no és un problema...

dissabte, 10 de gener del 2009

Fred, feina i fama...

El televisor sense veu, el calefactor engegat, la taula plena de papers amuntegats, sense gens de ganes de revisar-los. Apenes entren rajos de sol per la finestra i seguim estant al glaciar on ens hem traslladat.
Amb calcetins dobles calçats, peucs i enrollats amb capes de roba notem que el fred ens invadeix sencers. Als matins ens refugiem entre mantes, pijames, infusions i llet calenteta per calmar la situació. I és que ací se'ns congelen els pensaments.
Un tema de conversa extern per a mi arriba a la meua oida, "Oposicions". I ara em pregunte: oposicions? lluita contra l'oposat?? Però no hem sigut companys durant la nostra titulació? Segueixen amb el tema... i jo sense enterar-me. El que veig és que hi ha molta feina per davant, un examen diumenge i res de gana d'estudiar.
Mire el que s'emet per televisió: Fama. Altra vegada a competir? La recerca de la fama els fa arribar a fingir el que no són i fins i tot, a semblar una "fresca" per la cançó que sona o simplement pel que un professor ( o així s'anomenen allí) puga dir. Que no té principis? I això ho sas tu que no el coneixes de res? No tindre principis significa no saber fer el que ella sap,no? O saber fer el que ella no sap??

Amb el fred rebusque per l'habitacle nou un 'batín' per resguardar-me un poc. No entendré mai per què fan els batins al revés! Si suposadament és per a calfar, per a que situen la part calenteta a l'exterior, en la façana, plena de repunts i decoració? Jo tinc fred, i la part peludeta està fora.. solució? Com deia un anunci publicitari: VUELTA Y VUELTA!

Algú entra al pis: Que fas en el batín del revés?