dijous, 23 d’abril del 2009

PIRATES


Avui davant d’una pantalla, amb soroll de fons i una assignatura de la que podríem prescindir ben bé he indagat per la xarxa en busca de vestits. No eren vestits de festa, ni de roba casual, eren vestits per a la festa, per a les festes del poble.

Diumenge passat comentava amb la gent sobre el futur nostre com a grup. Que som molt joves (fins i tot podem dir massa joves) però això no és excusa per a que el nostre somni no siga realitat. Il·lusió moltíssima, recursos econòmics escassos. Pot ser siga eixa el problema de per què mai abans ho havíem plantejat seriosament.

Estaria bé uns 25 músics, amb dos esquadres, una per sexe, i a les portes del meu carrer, ressonar els timbals de la Lira... Els pels de punta sols de pensar-ho.

Ens basem en que tots nosaltres hem tingut arrels lligades a eixa festa, que fins i tot qui menys qui més forma part d’ella.

Amb fotografies a la mà i un vídeo dels antics puc fer memòria d’una vegada que, amb vestits blancs, vam desfilar cap a la plaça del poble, amb por del cavall que portava el tio “Aladino”. Pot ser en eixes edats encara teníem por fins i tot dels nostres coets. Però l’ànima de festa ja es trobava present.

M’alegra saber que les coses van avant... al igual que si aconseguim desfilar com a la nova comparsa dels moros i cristians de Bellús.

AVANT PIRATES!

diumenge, 5 d’abril del 2009

Vivint

Que és vida?
Vida és nàixer, creixer i fer-nos grans.
Vida és plorar de mal quan caus un bac, és sofriment per perdre un ser estimat, és dolor en ser abandonat.
Vida és ixir al parc del poble en estiu, és anar a tocar moros i cristians, vida és festa de concerts i rebombori.
Vida és estudiar per ser alguna cosa en la vida, és present, és seguir caminant.
Vida és enyorar allò perfecte, és voler als teus.
Vida és protecció, saber que hi ha qui et recolça.
Vida és construir un puzzle, encaixar peça a peça, anar provant sort fins trobar la correcta.
Vida és música, és disfrutar fent allò que t'agrada, és somniar.
Vida és estimar, és tenir sentiments, és deixar-ho tot per algú.

Vida són quatre dies dels quals el primer l'aprofitem per a vindre al món i l'últim per ixir d'ell. Dels dos que queden un estàs malalt. I l'altre? Doncs l'altre és hui. No importa el que ahir va passar, ni tampoc el que passarà demà. Simplement avui. No podem viure enyorant el passat, ni tampoc idealitzant un futur. Som i estem ara al món, no calles allò que vulgues dir, no amagues res, pot ser demà siga massa tard per rectificar.

I com deia Nino:

"Pensar, hablar, soñar,
llorar, luchar, reír,
sentir, amar, sufrir...
Soñar lo que fue nuestro,
beber de las pasiones,
caminar siempre adelante
aunque tengas que sufrir,
eso es vivir."