dijous, 23 d’abril del 2009

PIRATES


Avui davant d’una pantalla, amb soroll de fons i una assignatura de la que podríem prescindir ben bé he indagat per la xarxa en busca de vestits. No eren vestits de festa, ni de roba casual, eren vestits per a la festa, per a les festes del poble.

Diumenge passat comentava amb la gent sobre el futur nostre com a grup. Que som molt joves (fins i tot podem dir massa joves) però això no és excusa per a que el nostre somni no siga realitat. Il·lusió moltíssima, recursos econòmics escassos. Pot ser siga eixa el problema de per què mai abans ho havíem plantejat seriosament.

Estaria bé uns 25 músics, amb dos esquadres, una per sexe, i a les portes del meu carrer, ressonar els timbals de la Lira... Els pels de punta sols de pensar-ho.

Ens basem en que tots nosaltres hem tingut arrels lligades a eixa festa, que fins i tot qui menys qui més forma part d’ella.

Amb fotografies a la mà i un vídeo dels antics puc fer memòria d’una vegada que, amb vestits blancs, vam desfilar cap a la plaça del poble, amb por del cavall que portava el tio “Aladino”. Pot ser en eixes edats encara teníem por fins i tot dels nostres coets. Però l’ànima de festa ja es trobava present.

M’alegra saber que les coses van avant... al igual que si aconseguim desfilar com a la nova comparsa dels moros i cristians de Bellús.

AVANT PIRATES!