Enyorança

Després del temps, encara trobe a faltar

la teua presència. Passen els dies, i totes les nits

pense en la necessitat de que estigues amb mi...
i és que no soc capaç d’acudir en busca d’algú
que ocupe el teu espai.

Trobe que ningú serà mai com tu,
amb les teues melodies, la imatge perfecta...
Ets un complement més en la meua vida,
un complement important que des de fa un any
t'he tingut i no m'havia adonat fins ara
del buit que em causes...

Pense que no soc la única persona en aquest món
que et troba a faltar, i ho entenc.

Hi ha coses que no poden durar per sempre.

Des de la distància intente evadir-me però en tornar
allà on hi soc tornes a vindre'm a la memoria.

Ara és quan m'adone de la falta que ens fa un tub de llum a la cuina...