S’obri la porta de l’armari i allí està, flamant i llustrós com el primer dia, la vestimenta que m’ha descobert tants racons de la terra. Es reuneixen al voltant de 10 camises, totes elles amb la característica indispensable del color blanc i botons al davant.
Avui torne als carrers, després de 2 mesos absent en aquest món, torne a fer el que m’agrada.
Enyorava fins i tot els dies d’assaig fins a altes hores de la nit, les històries per a no dormir que circulen, però sobretot la gent i la sensació de satisfacció en estar amb tots.
Ho necessitava. Ja em feia falta una sessió d’eixir i passar-ho bé.
Temps enrere, amb altra gent, en altres llocs... però sempre s’ha dit que com en casa res.
En moments com aquest, recorde aquella xiqueta menuda amb calcetins de cop de gràcia, nerviosa i impacient perquè eixe dia arribà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada