A pocs dies dels 19, recorde tots eixos moments de bromes i rialles que ens feiem quan erem menuts. Al meu poble (al menys els de les meues generacions), quan venia l'aniversari era típic clavar els regals en una caixa enoorme, plena de papers i "detallets" que els teus amics t'embolicaven per a fer un poquet de "gràcia".
A mi un any (compliria 6 o 7 anys) em van plenar la caixa de paquetets xicotets, del tamany dels caramels. I si, efectivament eren caramels embolicats en paper de regal! No se qui degué tirar-se dos vesprades senceres empaquetant...però tot i que sembla molta feina, en aquelles èpoques no ho era. Altre any, la vesprada del meu aniversari va ixir tot el veïnat a vore que passava: se'ls havia ocorregut la fantàstica idea de imitar la processó de festes del crist. La caixa (nugada a 2 canyes) la portaven als muscles, com al sant. Després, uns quants anaven davant en ciris ordenats en dos files i altres, vestits com els coeters...tirant xinos i masclets carrer amunt!!! I per a acabar el numeret, no podia faltar la banda. Li van demanar al director de la banda el bombo i els plats, i un que començava a ser percussionista en la caixa al coll...
Imagineu-se les cares que se'ns podien quedar al "cumpleañero/cumpleañera".
Ahí no miraves a qui convidar, simplement quan venia el teu aniversari tot el món ho sabia i sols quedava acordar hora:
-Ana! a quina hora anem a ta casa?
-Un poquet despues de l'ascolo!
-Jo tinc música a les 6 ehhh aixina que quedem prompte que jo vull tarta!!
Ara eixes coses ja no les podem fer, simplement perquè part d'eixos que montaven les "sorpreses" ja ni recorden quan és l'aniversari de qui. I tampoc pots convidar-los a tots. Abans et barallaves en un i al rato el tenies berenant sandwich de nocilla i paté a ta casa... i tan amics!
Que bonic seria un aniversari com aquells! I ja no pels regals (hi havia qui anava a ca MªTeresa i comprava una botella de colonia de 20duros i au...) sinó per la il·lusió que teniem tots. Uns pensant si t'agradarà o no i l'altre pensant en quina trastà hauran fet els amigaxos de l'ascolo.
Als 19, ja no sas que vols, ho tinguem tot... Ara jo demane coses que no es poden comprar (de les que la mastercad no pot pagar) perquè que d'ací unes hores el tio del bigot m'aprove el pràctic del cotxe... seria massa pa la carabassa!
I per culpa d'eixe "evento" no he pegat ull en tota la nit, ja no per por a suspendre, sinó pel dia que m'espera: carrers tallats a Xàtiva per l'arribada de Francesc Camps, l'examen (pa que parlar-ne), l'eixida de trens cap a València i d'allí cap a Castelló, arribar a classe de Morales (ho done per perdut, comença a les 4) i ja per a arrematar-ho tot: ARRIBAR AL CONCERT!
Hui puc dir que el dia 26 de Gener: ÉS UN DIA ESTRESSANT!
però això no és un problema...
A mi un any (compliria 6 o 7 anys) em van plenar la caixa de paquetets xicotets, del tamany dels caramels. I si, efectivament eren caramels embolicats en paper de regal! No se qui degué tirar-se dos vesprades senceres empaquetant...però tot i que sembla molta feina, en aquelles èpoques no ho era. Altre any, la vesprada del meu aniversari va ixir tot el veïnat a vore que passava: se'ls havia ocorregut la fantàstica idea de imitar la processó de festes del crist. La caixa (nugada a 2 canyes) la portaven als muscles, com al sant. Després, uns quants anaven davant en ciris ordenats en dos files i altres, vestits com els coeters...tirant xinos i masclets carrer amunt!!! I per a acabar el numeret, no podia faltar la banda. Li van demanar al director de la banda el bombo i els plats, i un que començava a ser percussionista en la caixa al coll...
Imagineu-se les cares que se'ns podien quedar al "cumpleañero/cumpleañera".
Ahí no miraves a qui convidar, simplement quan venia el teu aniversari tot el món ho sabia i sols quedava acordar hora:
-Ana! a quina hora anem a ta casa?
-Un poquet despues de l'ascolo!
-Jo tinc música a les 6 ehhh aixina que quedem prompte que jo vull tarta!!
Ara eixes coses ja no les podem fer, simplement perquè part d'eixos que montaven les "sorpreses" ja ni recorden quan és l'aniversari de qui. I tampoc pots convidar-los a tots. Abans et barallaves en un i al rato el tenies berenant sandwich de nocilla i paté a ta casa... i tan amics!
Que bonic seria un aniversari com aquells! I ja no pels regals (hi havia qui anava a ca MªTeresa i comprava una botella de colonia de 20duros i au...) sinó per la il·lusió que teniem tots. Uns pensant si t'agradarà o no i l'altre pensant en quina trastà hauran fet els amigaxos de l'ascolo.
Als 19, ja no sas que vols, ho tinguem tot... Ara jo demane coses que no es poden comprar (de les que la mastercad no pot pagar) perquè que d'ací unes hores el tio del bigot m'aprove el pràctic del cotxe... seria massa pa la carabassa!
I per culpa d'eixe "evento" no he pegat ull en tota la nit, ja no per por a suspendre, sinó pel dia que m'espera: carrers tallats a Xàtiva per l'arribada de Francesc Camps, l'examen (pa que parlar-ne), l'eixida de trens cap a València i d'allí cap a Castelló, arribar a classe de Morales (ho done per perdut, comença a les 4) i ja per a arrematar-ho tot: ARRIBAR AL CONCERT!
Hui puc dir que el dia 26 de Gener: ÉS UN DIA ESTRESSANT!
però això no és un problema...
3 comentaris:
3/4 del mateix podria dir jo, jo ja he passat algun any que ni tansevol l'he cel·lebrat, ara me'n penedisc, perque total és un dia a l'any..
En quant al teu aniversari espere que t'ho passes be i que et fagen bons regals, i no em referisc a regals que es puguen comprar precisament, crec que altre tipus de regals se't queden més gravats.
Espere que t'isca bé l'examen del cotxe, molta bona sortttttt!!!!!!!!
Fins prompte i feliços 19 ;-)
Enhorabonaaa!!
De tot el que he llegit, sens dubte açò es lo millor.
Fins ara notava que es faltava algo, que era un poc massa docte el teu escriure, pero veure la paraula ascola... oleahitushuevos!
Be res mes, vaig a continuar estudiant un ratet de economia, que encara que la meta del examen esta llunt, la carrera es llarga.
Publica un comentari a l'entrada