diumenge, 10 de maig del 2009

records i memòries


De vegades les coses passades semblen més perfectes, però la majoria d'elles, sols ho semblen.Hem d'assumir que el passat és un record, bó o dolent, d'allò que ha fet que ara estem, siguem i d'on s'orgina el que som.Records que em porten al riu de la vida, en una nit il·luminada per la pròpia llum, eixa que de vegades arriba a ser invisible però que mai desapareix fins que no ho fa el nostre ser. Allí, on dos llums s'uneixen per crear-la més forta i brillant.
Hi ha coses que per raons desconegudes, l'esser humà no pot controlar, una d'elles: el seu destí. I ve la pregunta: estem predestinats?

L'altre dia una conversa parlava de com serien les nostres vides si hi haguera com si fos una etiqueta amb el destí de cadascú escrit. Tal vegada ens estalviaríem un munt de disguts: canvis de carrera, de poble, de colla d'amics, de novio...
Tots eixos canvis, encara que no ens agrade, són els que creen el que som. Virtuts i errors, tot. L'experiència i el "garrot" ens fan ser una persona més forta, encara que de vegades rellisques i caus al terra.

Records que omplin el meu cap de moments perfectes allà d'on soc originària, però que no deixen de ser records, realitats passades que avui no estan.

"un abraç allí on romanc subordinada em fa sentir que hi ha coses que no poden canviar... i la festa pagana del poble perdut m'ho confirma..."

1 comentari:

Cirera ha dit...

Pues sí... lo passat passat està, i no podem fer res per canviar-ho. El passat ens fa com som i aprendre per tindre un futur millot.

Dit així queda molt bonic encara que no ho és tant. Però en fi... és lo que hi ha.

A apexugar i a aparendre!