diumenge, 22 de novembre del 2009

Santa Cecilia


Arriben les celebracions a reu de tots aquells que ens unim per un únic sentiment comú a tots nosaltres i que de vegades ens arriba a emocionar.

Aquella que ens uneix cada cap vespre d’estiu, vestits d’una forma imitativa, botons i de blanc, amb somriures en veure’ns passar, en comprovar que ens coneguem tots, i que en veritat som part d’un col·lectiu “familiar”.

Cap de setmana musical per a molta gent, per sort per a nosaltres també.

Celebrem ser músics, estimar la música i vibrar amb ella. Ho celebrem amb disfresses, amb burret, arròs al forn i fins i tot estrenant instruments.

Entonant el nostre “Som una banda de primera, joves i vells amb bon humor”.

Una nit on tots ens ajuntem per passar-ho d’allò més bé, sense importar la diferència d’edats d’uns a altres. Tot és goig i alegria, cançons i balls en rogle, amb coreografies que no passen de moda, jocs infantils, paraules d’agraïment per “estirar del carro”, llàgrimes que no podem controlar...

Emocions i estones compartides amb la gran família de què formem part són recordades en una nit plena de satisfacció per ser el que som: MÚSICS.


SOM DE LA LIRA!


“Ahir va ser un dia de desastre, esperarem que es torne a repetir.

Parara pararapa, pararara. Parara pararapa, pararara.

Som de la banda de música la Lira, som els millors que hi ha en tota la vall,

Però tenim un defecte que vos direm, però tenim un defecte que és el Café.

Som una banda de primera

joves i vells amb bon humor.

Anem amunt en la carrera

perquè ens sobra vocació

Olé!”