diumenge, 5 de setembre de 2010

En tu estime el món


En tu estime el món,
la terra i la gent d'on véns,
en tu estime.

I sé que en tu és més fort el dolor
i més intensa l'alegria de viure,
i és en tu on creix la vida
i és en tu on em sent lliure.

En tu estimaria fins i tot
l'absurda vinguda de la mort,
i és en tu que estime
les dolces dimensions del teu cos.

En tu estime el món,
la terra i la gent d'on véns,
en tu estime, en tu,
perquè a tu t'estime,
en tu, en tu, en tu...

Raimon



I segueixo analitzant textos, i les influències sociològiques dels semblants, i els estils parentals, i Bronfenbrenner, i encara em queda el desevolupament, i l'Europa ecològica, i l'educació i els valors... paciència.