Actualment hi ha moltes situacions familiars on el valencià no s’utilitza per a res. Però açò no significa que no existisca un vincle entre ells i el valencià. Avis i besavis han parlat valencià, de fet hi ha d’aquells que no saben parlar castellà o els que saben es costa expressar-se en aquesta llengua.
Aquesta situació es repeteix per molts habitacles del País Valencià, on cada vegada hi ha menys gent que parla valencià. Als pobles menuts, la gent entre ells parlen valencià fins i tot s’adrecen a les administracions en valencià però els fills d’aquesta gent, aquells que per qüestions de feina o altres emigren cap a la capital tornen al poble parlant castellà.
A Catalunya, defensen la llengua amb el seu ús, com una eina de supervivència. El que no podem permetre és el fet què com ve gent no-valenciana hem de canviar la nostra llengua i parlar-los en castellà. Això no. Ells, que venen ací, han d’aprendre a parlar valencià. Hem d’acabar amb la situació de demanar perdó per dirigir-se en valencià a algú de parla castellana. Què, al contrari, ells demanen perdó per parlar-nos castellà als valencianoparlants?
De cara a les administracions però sobretot a la docència, cal dir que hem de defensar el coneixement i domini tant del castellà com del valencià. És una necessitat i a la vegada un deure, perquè jo no tinc per què parlar castellà a ningú quan parle valencià en determinades institucions i no m’entenen (o no volen entendrem). Si pretenem fomentar la nostra llengua ho hem de fer principalment fent ús d’ella. De res serveix dir : “vamos a fomentar la enseñanza en valenciano”.
D’altra banda, trobem aquells qui encara troben impediments entre valencià i català. Jo pense que a cap habitant de Murcia se li ocorre dir que els de Madrid no parlen castellà, o a la inversa. Són diferents dialectes, però la mateixa llengua: la llengua catalana, i com a mestres que anem a ser, ho hem de tenir ben clar.
No podem oblidar-nos d’aquells que diuen: “yo soy valenciano pero no hablo valenciano”. En què quedem? El fet de parlar la nostra llengua és símbol d’identitat, símbol de ser valencians.
Açò no significa la defensa per la imposició del valencià, sinó la defensa d’ús del valencià.
És increïble quan tecleges “llengua valenciana” al Google. El valencià explicat en castellà, no té sentit una cosa així.
2 comentaris:
Hola q tal!Sóc d´una població on cada vegada més es canvia el valencià per el castellà per adreçar-nos a algú. Canviem una llengua arrelada, per una de vegades extranya per als més majors. I la canviem, perquè? Per educació? No deurien tindre ells la mateixa educació? I evitar així frases com "no lo entiendo" o el famós " A mi háblame en cristiano". Tant costa intentar-ho? Tenim una llengua amb una riquesa que no es pot mesurar.On encara que ú diga tomaca, tomaco, o com jo dic: tomato...tots ens entenem. No dóna llàstima quan un monument del poble es deteriora per el pas del temps? Com seria aquest castell fa 1.000 anys? Però jo em pregunte, Com serà la nostra lengua d´ací 50 anys?
Publica un comentari a l'entrada